dissabte, 20 de novembre del 2010

trenitalia

Els vols d'Spanair de Venècia Marco Polo a Barcelona surten a les 14.10. Això vol dir que, comptant les dues hores de tren des d'Udine fins a Venècia Mestre; els 30 minuts bons de bus fins l'aeroport, i l'hora i mitja d'antelació que et recomanen que arribis a l'aeroport abans de que surti el vol; hauria d'agafar el tren cap a les 10 del matí. Com que sempre pot haver-hi imprevistos, el sentit comú diu que agafis el d'abans per no anar just de temps pel món... 

És a dir, agafar el tren a les 8.07 del matí.

Cosa que voldrà dir, arribar, com a tard, i si tot va bé, a les 11 del matí a l'aeroport. TRES hores abans de que surti el vol i gairebé hora i mitja abans que sobri la cinta de facturació.

Òbviament, he pensat moltes vegades en agafar el tren de les 10 i arribar a Marco Polo a les 12.30. Fins dimarts passat.

Dimarts passat vaig arribar a l'estació d'Udine per agafar el tren de les 8.07 per anar a classe a Pordenone (ja explicaré un altre dia què hi faig i perquè hi vaig). La meva sorpresa va ser quan vaig veure que a les 8.05 encara no havia passat el tren de les 7.42. [Incís: el tren de les 8.07 arriba a Venècia, el de les 7.42 a Sacile. Per sort, ambdós passen per Pordenone]. Bo doncs, gairebé mitja hora de retard en el tren. L'agafo amb retard sobre el qe hauria agafat normalment i ens quedem parats a Casarsa, la segona estació del trajecte. Amablement per megafonia ens informen que a causa de no se sap ben bé què, el tren estarà 50 minuts parat. OH SÍ! El no se sap ben bé què era una dona de 60 i molts, 70 i pocs que havia caigut (suposo que per la frenada). Vaig tenir ocasió de veure la dona mentre baixava del tren per fer un cafè a la cafeteria de l'estació i vaig poder comprovar que no s'havia fet res més enllà de l'ensurt. La bona dona feia el que fan totes les dones grans que són el centre d'atenció: explicar-ho a tothom amb cara de "m'estan torturant".

La sort que vam tenir va ser que, tot i tenir temps de fer un capuccino i llegir de pe a pa la Gazzetta dello Sport, a més d'intentar seguir una conversa; el tren que venia darrere necessitava arribar a l'estació per evitar un motí dels passatgers. Així dons, i amb només 40 minuts de retard sobre l'horari del meu tren (i 1.10 sobre el del tren de Sacile) vaig arribar a Pordenone i Trenitalia (sí, es diu així) em va aconsellar que agafés el tren de les 8.07, per si de cas.