Ai si ma mare m'hagués vist ahir al migdia just abans de fer el dinar!
Posar la carn al forn no va ser difícil, no més que altres vegades i no menys que gratar-ne el nas quan em pica.
Els problemes van venir quan vaig voler obrir la llauna de mongetes blanques que tenia per la nevera... l'obridor no sortia d'enlloc. Lluny de quedar-me sense les meves mongetes, vaig idear un pla magistral per obrir la llauna amb l'Ale, el meu company de pis granaí (sí, sense N):
Aprofitant que ens estaven canviant les persianes al pis i que hi corria una caixa d'eines, vam agafar el martell i un ganivet que corria per la cuina i vaig obrir la llauna a cops de martell com si estigues fent una estàtua de marbre.
Mare, no et preocupis, no em vaig tallar ni res!
Per cert, avui he acabat els exàmens i he començat vacances, altre cop, fins que torni a Barcelona, d'aquí justament 14 dies.
Les notes? Vergonyoses: 9,3 a dret i 10 a tele. Si ho arribo a saber abans, em quedo aquí tot l'any i apuja la mitjana de l'expedient!
El nivell és baix, baix, sí (o almenys m'ho sembla en comparació amb la UAB). Però que "em treguin lo ballat" tu!
dijous, 27 de gener del 2011
dimecres, 19 de gener del 2011
El retorn
Sí, ja torno a ser a Udine, bé, crec que és Udine. Tinc els meus dubtes que no sigui Silent Hill. Ho dic per la boira, de moment i fins ara només sé que és Udine perquè la gent no sembla massa zombie. Si hi ha novetats, ja ho sabreu.
Si no m'equivoco, i si ho faig el meu pare ja m'estirarà de les orelles, la boira és, ironies del destí, signe de bon temps: la pressió atmosfèrica fa que els núvols no es puguin escapar de les zones fondes. I pel que sembla des de Venècia fins a Udine, n'és una.
No, encara no he vist el sol des que sóc aquí. I ja en fa 48 hores!
No ha canviat gaire res en aquest mes que he estat fora. El pis continua semblant una comuna hippie: ahir érem 8 vivint-hi; internet no funciona perquè el mòdem va decidir morir ahir al matí i he de tirar de l'internet de la facultat per estar connectat al món, i la meva imaginació culinària continua en bona forma.
Després de l'èxit del pollastre a la cervesa o els revoltims de verdures, avui han fet la seva aparició estel·lar els spaghetti amb peix! No crec que em mori de fam mentre no em faci por provar coses estranyes com avui o tants altres dies (mítics macarrons amb salsa de tomàquet i ou).
Avui també he fet l'examen més difícil de la meva vida. El professor ha arribat una hora tard i el meu examen ha durat, més o menys, 10 segons. La nota? 28 sobre 30, cosa que fa que em quedi un 8,5 a Diritto della informazione e dei media. (Òbviament lo de difícil del principi era sarcàstic). He de dir que el nivell que he vist en la meva facultat és bastant més baix que el que gaudeixo a Barcelona.
En fi, fins la propera!
Si no m'equivoco, i si ho faig el meu pare ja m'estirarà de les orelles, la boira és, ironies del destí, signe de bon temps: la pressió atmosfèrica fa que els núvols no es puguin escapar de les zones fondes. I pel que sembla des de Venècia fins a Udine, n'és una.
No, encara no he vist el sol des que sóc aquí. I ja en fa 48 hores!
No ha canviat gaire res en aquest mes que he estat fora. El pis continua semblant una comuna hippie: ahir érem 8 vivint-hi; internet no funciona perquè el mòdem va decidir morir ahir al matí i he de tirar de l'internet de la facultat per estar connectat al món, i la meva imaginació culinària continua en bona forma.
Després de l'èxit del pollastre a la cervesa o els revoltims de verdures, avui han fet la seva aparició estel·lar els spaghetti amb peix! No crec que em mori de fam mentre no em faci por provar coses estranyes com avui o tants altres dies (mítics macarrons amb salsa de tomàquet i ou).
Avui també he fet l'examen més difícil de la meva vida. El professor ha arribat una hora tard i el meu examen ha durat, més o menys, 10 segons. La nota? 28 sobre 30, cosa que fa que em quedi un 8,5 a Diritto della informazione e dei media. (Òbviament lo de difícil del principi era sarcàstic). He de dir que el nivell que he vist en la meva facultat és bastant més baix que el que gaudeixo a Barcelona.
En fi, fins la propera!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)