Ara sí, aquest és l'últim cop que escric en aquest blog. La veritat és que em sap greu no haver-hi escrit més i haver-vos explicat més coses. Els Erasmus em sembla que són com abans la mili: una mina d'anècdotes que un dia explicaré en alguna sobretaula d'aquelles llargues en família.
Com a experiència és brutal, i més per algú com jo que no havia viscut mai sol més d'unes setmanes. He après, em sembla, a viure, a ser autònom, etc.
M'ha quedat per presentar la gent que he conegut allà. Ho he fet expressament, en cap cas vull deixar-me ningú o que algú que es pensés que hi sortiria i al final no hi surt per un descuit. Si de cas, ja en parlaré a les sobretaules també!
En fi, moltes gràcies per la paciència i per llegir-me.
dimecres, 16 de febrer del 2011
divendres, 11 de febrer del 2011
És l'hora dels adéus
No és pas tòpic el títol del post...
Doncs això, ja torno a ser a casa després d'un viatge de masses hores i sense dormir la nit anterior.
Quedarà un post per fer un resum del que ha estat el meu erasmus, però mentrestant, aviso de que, precisament, el blog caurà en l'oblit després del proper post.
Doncs això, ja torno a ser a casa després d'un viatge de masses hores i sense dormir la nit anterior.
Quedarà un post per fer un resum del que ha estat el meu erasmus, però mentrestant, aviso de que, precisament, el blog caurà en l'oblit després del proper post.
divendres, 4 de febrer del 2011
Spaghetti fins a la sopa
Vaig avisar que aquest blog moriria sol, abandonat i sense ningú al seu costat. Està passant, però pel que em queda d'Erasmus, intentaré fer-li aquests últims moments més fàcils i donar-li la mà fins que li hagi de fer l'eutanàsia per evitar que pateixi innecessàriament.
Menys d'una setmana, aquest és el temps que em queda d'Erasmus. 6 dies i 6 nits que estaran envoltats de comiats, festes i spaghetti.
Spaghetti, sí, aquesta pasta allargada i prima que és absolutament deliciosa quan NO N'HAS DE MENJAR PER DINAR I PER SOPAR DURANT 3 DIES SEGUITS per manca d'altres aliments.
Com que sabia que havia de marxar, vaig comprar el menjar just per l'últim mes. I vaig apurar tant que fins una recent injecció de capital estranger, només tenia 1 kilo d'spaghetti per acompanyar carn, peix, pa amb tomàquet i, una mica més i, la llet de l'esmorzar. Sort que ara ja tinc més coses i he deixat els spaghetti de banda per uns dies, sé que tornaran, però ja no serà tan traumàtic.
He de dir que ja me'ls he menjat de totes les maneres possibles: sols amb oli i formatge, amb tomàquet, a la bolonyesa, a la napolitana, a la carbonara, amb peix, amb carn... Però al final cansen, i molt!
En fi, aquesta setmana escriuré abans de marxar cap a Barcelona City i tornar a la rutina casolana (que ara trobo a faltar, no mentiré a l'hipotètic lector).
Aupos, com diuen per l'Ebre.
Menys d'una setmana, aquest és el temps que em queda d'Erasmus. 6 dies i 6 nits que estaran envoltats de comiats, festes i spaghetti.
Spaghetti, sí, aquesta pasta allargada i prima que és absolutament deliciosa quan NO N'HAS DE MENJAR PER DINAR I PER SOPAR DURANT 3 DIES SEGUITS per manca d'altres aliments.
Com que sabia que havia de marxar, vaig comprar el menjar just per l'últim mes. I vaig apurar tant que fins una recent injecció de capital estranger, només tenia 1 kilo d'spaghetti per acompanyar carn, peix, pa amb tomàquet i, una mica més i, la llet de l'esmorzar. Sort que ara ja tinc més coses i he deixat els spaghetti de banda per uns dies, sé que tornaran, però ja no serà tan traumàtic.
He de dir que ja me'ls he menjat de totes les maneres possibles: sols amb oli i formatge, amb tomàquet, a la bolonyesa, a la napolitana, a la carbonara, amb peix, amb carn... Però al final cansen, i molt!
En fi, aquesta setmana escriuré abans de marxar cap a Barcelona City i tornar a la rutina casolana (que ara trobo a faltar, no mentiré a l'hipotètic lector).
Aupos, com diuen per l'Ebre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)