Ah Venezia!

El cap de setmana de les sorpreses va començar agafant un tren cap a Venècia que no sabia on m'acabaria portant Ella.

I em va acabar portant a un hotelet espectacular a Margera, just al costat de Venècia per passar-hi dos dies i mig de nassos (llàstima del temps...).

Divendres mateix vam anar a Venècia i ens la vam recórrer sencera per acabar arribant al pont de Rialto i a San Marco. La ciutat em va sorprendre per ser capaç de fer-te passar per carrers que algú amb sobrepès no pot travessar (i no exagero gaire), al costat dels milions de canals, ponts, pontets i esglésies que hi ha. LA veritat és que és una ciutat molt recomanable per visitar, però com en totes les ciutats eminentment turístiques i no massa grans, no és una ciutat en la qual viuria. No sé si seria capaç de suportar tants guiris passant per davant de casa a totes hores.
Al vespre vam sopar a l'hotel i a clapar que dissabte...

...dissabte tocava llevar-se d'hora per tornar a Venècia, tot i que aquest cop vam fer una passejada curta abans de dinar per poder tenir temps d'agafar un vaporetto i fer cap a Murano, on fan els vidres tan famosos i, diuen, intrencables.
Murano és una illa petita prop de Venècia que no té massa per veure a part dels vidres i el fet de no tenir ni un sol cotxe: qui es vol desplaçar per la ciutat o bé va a peu, o bé agafa la llanxa.
Al vespre vaig celebrar l'any amb Ella i a dormir encara més d'hora que diumenge...

...diumenge a les 7.30 diana per agafar els respectius vols i trens per tornar a les ciutats d'origen.
Diuen que al pot petit hi ha la bona confitura i, en castellà, lo bueno si breve dos veces bueno, però a mi no m'acaba de convèncer. No m'hagués fer res tenir més dies amb Ella a Venècia per anar visitant illes i anar coneixent racons.

Què hi farem.