Ara sí, aquest és l'últim cop que escric en aquest blog. La veritat és que em sap greu no haver-hi escrit més i haver-vos explicat més coses. Els Erasmus em sembla que són com abans la mili: una mina d'anècdotes que un dia explicaré en alguna sobretaula d'aquelles llargues en família.
Com a experiència és brutal, i més per algú com jo que no havia viscut mai sol més d'unes setmanes. He après, em sembla, a viure, a ser autònom, etc.
M'ha quedat per presentar la gent que he conegut allà. Ho he fet expressament, en cap cas vull deixar-me ningú o que algú que es pensés que hi sortiria i al final no hi surt per un descuit. Si de cas, ja en parlaré a les sobretaules també!
En fi, moltes gràcies per la paciència i per llegir-me.
dimecres, 16 de febrer del 2011
divendres, 11 de febrer del 2011
És l'hora dels adéus
No és pas tòpic el títol del post...
Doncs això, ja torno a ser a casa després d'un viatge de masses hores i sense dormir la nit anterior.
Quedarà un post per fer un resum del que ha estat el meu erasmus, però mentrestant, aviso de que, precisament, el blog caurà en l'oblit després del proper post.
Doncs això, ja torno a ser a casa després d'un viatge de masses hores i sense dormir la nit anterior.
Quedarà un post per fer un resum del que ha estat el meu erasmus, però mentrestant, aviso de que, precisament, el blog caurà en l'oblit després del proper post.
divendres, 4 de febrer del 2011
Spaghetti fins a la sopa
Vaig avisar que aquest blog moriria sol, abandonat i sense ningú al seu costat. Està passant, però pel que em queda d'Erasmus, intentaré fer-li aquests últims moments més fàcils i donar-li la mà fins que li hagi de fer l'eutanàsia per evitar que pateixi innecessàriament.
Menys d'una setmana, aquest és el temps que em queda d'Erasmus. 6 dies i 6 nits que estaran envoltats de comiats, festes i spaghetti.
Spaghetti, sí, aquesta pasta allargada i prima que és absolutament deliciosa quan NO N'HAS DE MENJAR PER DINAR I PER SOPAR DURANT 3 DIES SEGUITS per manca d'altres aliments.
Com que sabia que havia de marxar, vaig comprar el menjar just per l'últim mes. I vaig apurar tant que fins una recent injecció de capital estranger, només tenia 1 kilo d'spaghetti per acompanyar carn, peix, pa amb tomàquet i, una mica més i, la llet de l'esmorzar. Sort que ara ja tinc més coses i he deixat els spaghetti de banda per uns dies, sé que tornaran, però ja no serà tan traumàtic.
He de dir que ja me'ls he menjat de totes les maneres possibles: sols amb oli i formatge, amb tomàquet, a la bolonyesa, a la napolitana, a la carbonara, amb peix, amb carn... Però al final cansen, i molt!
En fi, aquesta setmana escriuré abans de marxar cap a Barcelona City i tornar a la rutina casolana (que ara trobo a faltar, no mentiré a l'hipotètic lector).
Aupos, com diuen per l'Ebre.
Menys d'una setmana, aquest és el temps que em queda d'Erasmus. 6 dies i 6 nits que estaran envoltats de comiats, festes i spaghetti.
Spaghetti, sí, aquesta pasta allargada i prima que és absolutament deliciosa quan NO N'HAS DE MENJAR PER DINAR I PER SOPAR DURANT 3 DIES SEGUITS per manca d'altres aliments.
Com que sabia que havia de marxar, vaig comprar el menjar just per l'últim mes. I vaig apurar tant que fins una recent injecció de capital estranger, només tenia 1 kilo d'spaghetti per acompanyar carn, peix, pa amb tomàquet i, una mica més i, la llet de l'esmorzar. Sort que ara ja tinc més coses i he deixat els spaghetti de banda per uns dies, sé que tornaran, però ja no serà tan traumàtic.
He de dir que ja me'ls he menjat de totes les maneres possibles: sols amb oli i formatge, amb tomàquet, a la bolonyesa, a la napolitana, a la carbonara, amb peix, amb carn... Però al final cansen, i molt!
En fi, aquesta setmana escriuré abans de marxar cap a Barcelona City i tornar a la rutina casolana (que ara trobo a faltar, no mentiré a l'hipotètic lector).
Aupos, com diuen per l'Ebre.
dijous, 27 de gener del 2011
invents casolans
Ai si ma mare m'hagués vist ahir al migdia just abans de fer el dinar!
Posar la carn al forn no va ser difícil, no més que altres vegades i no menys que gratar-ne el nas quan em pica.
Els problemes van venir quan vaig voler obrir la llauna de mongetes blanques que tenia per la nevera... l'obridor no sortia d'enlloc. Lluny de quedar-me sense les meves mongetes, vaig idear un pla magistral per obrir la llauna amb l'Ale, el meu company de pis granaí (sí, sense N):
Aprofitant que ens estaven canviant les persianes al pis i que hi corria una caixa d'eines, vam agafar el martell i un ganivet que corria per la cuina i vaig obrir la llauna a cops de martell com si estigues fent una estàtua de marbre.
Mare, no et preocupis, no em vaig tallar ni res!
Per cert, avui he acabat els exàmens i he començat vacances, altre cop, fins que torni a Barcelona, d'aquí justament 14 dies.
Les notes? Vergonyoses: 9,3 a dret i 10 a tele. Si ho arribo a saber abans, em quedo aquí tot l'any i apuja la mitjana de l'expedient!
El nivell és baix, baix, sí (o almenys m'ho sembla en comparació amb la UAB). Però que "em treguin lo ballat" tu!
Posar la carn al forn no va ser difícil, no més que altres vegades i no menys que gratar-ne el nas quan em pica.
Els problemes van venir quan vaig voler obrir la llauna de mongetes blanques que tenia per la nevera... l'obridor no sortia d'enlloc. Lluny de quedar-me sense les meves mongetes, vaig idear un pla magistral per obrir la llauna amb l'Ale, el meu company de pis granaí (sí, sense N):
Aprofitant que ens estaven canviant les persianes al pis i que hi corria una caixa d'eines, vam agafar el martell i un ganivet que corria per la cuina i vaig obrir la llauna a cops de martell com si estigues fent una estàtua de marbre.
Mare, no et preocupis, no em vaig tallar ni res!
Per cert, avui he acabat els exàmens i he començat vacances, altre cop, fins que torni a Barcelona, d'aquí justament 14 dies.
Les notes? Vergonyoses: 9,3 a dret i 10 a tele. Si ho arribo a saber abans, em quedo aquí tot l'any i apuja la mitjana de l'expedient!
El nivell és baix, baix, sí (o almenys m'ho sembla en comparació amb la UAB). Però que "em treguin lo ballat" tu!
dimecres, 19 de gener del 2011
El retorn
Sí, ja torno a ser a Udine, bé, crec que és Udine. Tinc els meus dubtes que no sigui Silent Hill. Ho dic per la boira, de moment i fins ara només sé que és Udine perquè la gent no sembla massa zombie. Si hi ha novetats, ja ho sabreu.
Si no m'equivoco, i si ho faig el meu pare ja m'estirarà de les orelles, la boira és, ironies del destí, signe de bon temps: la pressió atmosfèrica fa que els núvols no es puguin escapar de les zones fondes. I pel que sembla des de Venècia fins a Udine, n'és una.
No, encara no he vist el sol des que sóc aquí. I ja en fa 48 hores!
No ha canviat gaire res en aquest mes que he estat fora. El pis continua semblant una comuna hippie: ahir érem 8 vivint-hi; internet no funciona perquè el mòdem va decidir morir ahir al matí i he de tirar de l'internet de la facultat per estar connectat al món, i la meva imaginació culinària continua en bona forma.
Després de l'èxit del pollastre a la cervesa o els revoltims de verdures, avui han fet la seva aparició estel·lar els spaghetti amb peix! No crec que em mori de fam mentre no em faci por provar coses estranyes com avui o tants altres dies (mítics macarrons amb salsa de tomàquet i ou).
Avui també he fet l'examen més difícil de la meva vida. El professor ha arribat una hora tard i el meu examen ha durat, més o menys, 10 segons. La nota? 28 sobre 30, cosa que fa que em quedi un 8,5 a Diritto della informazione e dei media. (Òbviament lo de difícil del principi era sarcàstic). He de dir que el nivell que he vist en la meva facultat és bastant més baix que el que gaudeixo a Barcelona.
En fi, fins la propera!
Si no m'equivoco, i si ho faig el meu pare ja m'estirarà de les orelles, la boira és, ironies del destí, signe de bon temps: la pressió atmosfèrica fa que els núvols no es puguin escapar de les zones fondes. I pel que sembla des de Venècia fins a Udine, n'és una.
No, encara no he vist el sol des que sóc aquí. I ja en fa 48 hores!
No ha canviat gaire res en aquest mes que he estat fora. El pis continua semblant una comuna hippie: ahir érem 8 vivint-hi; internet no funciona perquè el mòdem va decidir morir ahir al matí i he de tirar de l'internet de la facultat per estar connectat al món, i la meva imaginació culinària continua en bona forma.
Després de l'èxit del pollastre a la cervesa o els revoltims de verdures, avui han fet la seva aparició estel·lar els spaghetti amb peix! No crec que em mori de fam mentre no em faci por provar coses estranyes com avui o tants altres dies (mítics macarrons amb salsa de tomàquet i ou).
Avui també he fet l'examen més difícil de la meva vida. El professor ha arribat una hora tard i el meu examen ha durat, més o menys, 10 segons. La nota? 28 sobre 30, cosa que fa que em quedi un 8,5 a Diritto della informazione e dei media. (Òbviament lo de difícil del principi era sarcàstic). He de dir que el nivell que he vist en la meva facultat és bastant més baix que el que gaudeixo a Barcelona.
En fi, fins la propera!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)