Sí, ja torno a ser a Udine, bé, crec que és Udine. Tinc els meus dubtes que no sigui Silent Hill. Ho dic per la boira, de moment i fins ara només sé que és Udine perquè la gent no sembla massa zombie. Si hi ha novetats, ja ho sabreu.
Si no m'equivoco, i si ho faig el meu pare ja m'estirarà de les orelles, la boira és, ironies del destí, signe de bon temps: la pressió atmosfèrica fa que els núvols no es puguin escapar de les zones fondes. I pel que sembla des de Venècia fins a Udine, n'és una.
No, encara no he vist el sol des que sóc aquí. I ja en fa 48 hores!
No ha canviat gaire res en aquest mes que he estat fora. El pis continua semblant una comuna hippie: ahir érem 8 vivint-hi; internet no funciona perquè el mòdem va decidir morir ahir al matí i he de tirar de l'internet de la facultat per estar connectat al món, i la meva imaginació culinària continua en bona forma.
Després de l'èxit del pollastre a la cervesa o els revoltims de verdures, avui han fet la seva aparició estel·lar els spaghetti amb peix! No crec que em mori de fam mentre no em faci por provar coses estranyes com avui o tants altres dies (mítics macarrons amb salsa de tomàquet i ou).
Avui també he fet l'examen més difícil de la meva vida. El professor ha arribat una hora tard i el meu examen ha durat, més o menys, 10 segons. La nota? 28 sobre 30, cosa que fa que em quedi un 8,5 a Diritto della informazione e dei media. (Òbviament lo de difícil del principi era sarcàstic). He de dir que el nivell que he vist en la meva facultat és bastant més baix que el que gaudeixo a Barcelona.
En fi, fins la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada