Ara sí, aquest és l'últim cop que escric en aquest blog. La veritat és que em sap greu no haver-hi escrit més i haver-vos explicat més coses. Els Erasmus em sembla que són com abans la mili: una mina d'anècdotes que un dia explicaré en alguna sobretaula d'aquelles llargues en família.
Com a experiència és brutal, i més per algú com jo que no havia viscut mai sol més d'unes setmanes. He après, em sembla, a viure, a ser autònom, etc.
M'ha quedat per presentar la gent que he conegut allà. Ho he fet expressament, en cap cas vull deixar-me ningú o que algú que es pensés que hi sortiria i al final no hi surt per un descuit. Si de cas, ja en parlaré a les sobretaules també!
En fi, moltes gràcies per la paciència i per llegir-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada