dilluns, 18 d’octubre del 2010

The Black Stuff

Quin bar et deixa les cerveses a 2€, et permet veure el futbol i, a sobre, contracta a un amic com a DJ?

Si, exacte, molts pocs al mon, i un d'ells es el Black Stuff. Bar situat a 10 minuts a peu de casa i que intenta ser el tipic pub irlandes, es a dir, poquissima llum, un deix antic i tot de fusta. Les taules, un dels pocs defectes, son baixes i has de seure en els tamborets mes incomodes del mon. Les parets estan plenes de fotografies de gent desconeguda per mi i de pintades que tampoc tenen massa sentit, suposo que deu ser a causa de l'etilisme que tenien les mans que les van fer. Cal dir que tot i ser aquest tipus de bar, hi ha una cosa que es molt i molt important (tot i que no es exclusiva de cap bar, es per llei): si vols fumar, al carrer. Els no fumadors no tenim la culpa de que altres ho vulguin fer i per tant estem protegits. Diria que a casa aixo sera a partir de l'1 de gener. Massa tard.

Esta regentat pel Giovanni, un italia que sap perfectament que durant l'hivern gran part del seu sou depen dels erasmus que li omplim de tant en tant el bar i ens hi deixem tants quartos, tot i aixo es dels paios mes simpatics que corren per aquest cap de mon i sempre esta disposat a parlar del que sigui, fins i tot dels preus! A mes hi treballen una noia especialment antipatica i un home que sembla molt estirat pero que hi he tingut converses mes que interessants.

Al Black Stuff hi hem organitzat els dimecres universitaris (es a dir, sortim des del dimecres fins al dissabte, tot i que normalment sempre descansem un dia pel mig perque ens cardem vells i no aguantem el ritme), cosa que fa que les meves classes de dijous al mati siguin o una tortura de son o una tortura pensant en el que em vaig perdre la nit anterior.

En fi, disculpes altre cop per la manca d'accents i fins una altra!

3 comentaris:

Sergio Márquez ha dit...

M'ha fet especial gràcia allò de "els no fumadors no tenim la culpa de que altres ho vulguin fer i per tant estem protegits". Interessant, molt interessant...

Albert Martín Vidal ha dit...

Parla'ns de l'antipàtica.

Ens calen anècdotes nocturnes.

Sí, estem adictes.

PD. Si tornes a esmentar la manca d'accents començaré a matar gent.

Marc ha dit...

mata, mata, mata, mata.

l'antipatica es la tipica que li faries passar l'antipatia en un altre lloc que no es el carrer. El problema es que els adoradors de satanas mai m'han agradat massa i aixo d'anar sempre tota de negre...