Erasmus, aquella beca que donen als joves universitaris perquè marxin mig any o un any a algun país europeu a estudiar.
Erasmus, aquella beca que serveixe als joves europeus per conèixer altres cultures i idiomes, gent nova. Per obrir la ment, conèixer com pensa la gent que no viu a la mateixa ciutat que tu.
Erasmus, aquella beca que els joves utilitzen per sortir de festa sense parar a costa de l'estat (i bé que fem, que per alguna cosa paguem impostos).
Tot i això, també s'ha d'estudiar, que per alguna cosa ens donen la beca. I això és el que em toca fer avui. Un diumenge avorrit com cap altre, amb els núvols tan baixos com poden en aquest racó d'Itàlia que coneixen com al "pixador d'Itàlia", amb pluja tot el sant dia i la que ens espera i amb ganes de no fer res més que sigui menjar, dormir i existir.
I això és el que he fet avui: m'he llevat a les 10.30 quan encara hi havia la llum del rebedor encesa (la deixem perquè a l'escala no hi ha llum i d'alguna manera hem d'obrir la porta de nit, i perquè sempre ha estat així. És a dir, m'he llevat el primer dels 6 que som al pis i m'he posat a llegir dret constitucional italià, els diferents tipus polítics d'estat i de govern, etc.
Com que encara no tenim wifi a casa, no he pogut fer les típiques parades de "descans" a internet, m'he hagut d'aixecar a veure si la nevera se m'havia omplert per art de màgia, però no, continuava havent-hi la llet, el tomàquet fregit i els nyoquis (pasta de patata).
He tingut sort que a la tarda han vingut el Fede i el Kurro (algun dia parlaré de la gent) i he pogut fer alguna cosa més que maleir la meva sort i llegir una vegada i una altra que les competències normatives i legislatives les marca l'article 117 de la constitució italiana i les competències administratives, el 118.
En fi, me n'hi torno que ja va sent hora. Demà a les 14 és l'hora H. Reso perquè el meu professor entengui que li faig l'examen amb el meu pobre italià (amb aquest puc fer-lo en català si vull) i miri amb millors ulls el meu examen. Em conformo amb un 5 i que no hagi de tornar a estudiar el mateix pel gener.
Fins aviat!
ps: Albert, no tornaré a queixa-me pels accents.
ps2: Gila, algun dia parlaré de les italianes.
7 comentaris:
Araaaa t'escoltoooo a ver kuan parles del k realment tots estem esperant i k ningu diu x kedar b jajajajajajajjaa
PD: Paris m'espera j0j0j0
Totalment d'acord amb el guiordo, el tema més interessant encara no l'has tocat xaxo!! XD
El proper post SENS FALTA!
És una pena que entre les diferents activitats dels erasmus, s'hagi de perdre el temps estudiant... XD
M'adhereixo a la reivindicació general sobre les italianes.
Però tu quan has pagat algún impost amb cara i ulls, cràpula?
Au, cuida't
Home doncs l'IVA bé que el pago i quan he treballat l'IRPF i tal...
Com que sóc el més vell d'aquest blog i probablement he perdut la vergonya fa massa temps, diré que al meu erasmus vaig veure com molts tòpics saltaven pels aires: les tres italianes que vaig conèixer eren un rotund suspens. Per contra, les portugueses, a les quals s'acusa injustament de ser pil·loses i mostatxudes, van ser molt del meu gust.
A mesura que apareguin noves nacionalitats seguiré fent de llebre.
Sento dir, Albert, que no ets el més vell. En Quim ho és més..
Publica un comentari a l'entrada