oh, classes!

Sí, es veu que els Erasmus també fem classe i aquestes coses dels estudiants normals i avui m'ha tocat anar a Pordenone (a 50 km i 40 minuts en tren d'Udine) per començar el curs.


A les 7 he tocat diana i cap al tren i la facultat. La facultat és un edifici molt nou (té tot just 4 anys) i es nota en gairebé tot. Té una cosa dolenta: es veu que el que va instal·lar les taules i les cadires era molt alt o anava curt de tot plegat perquè estan tan lluny unes de les altres que és impossible escriure amb l'esquena al respatller. En fi, em tocarà escriure poc o tenir mal d'esquena.

A primera hora tenia dret (o sigui, Diritto a l'informazzione) i oh sorpresa! El professor comença a parlar de Catalunya i que en un seminari vindrà un jurista del Consell de Garanties Estatutàries. Quan ha sabut que som catalans (la Raquel, a dalt a la dreta hi ha el seu blog, i jo) en ha dit que li podem fer els exàmens en català o castellà, que no té cap problema per entendre les dues llengües. Òbviament, intentaré fer-los en italià. Ni que sigui perquè se'ls miri amb bons ulls!
Després de la pausa ha fet propaganda gratuïta de l'independentisme català i de la seva presència a la manifestació del 10-J passat. A més, també té mania als francesos. Collonut!

Després de l'esmorzar-dinar (dinar a la una, no és dinar, és esmorzar massa) i un cop de cap al sol, he començat la classe "de tarda", és a dir, de 2 a 6 de la tarda i que he conegut al segon i últim professor. La conversa ha estat més o menys així:

- Ciao, era solo per dirLa que sono un studente Erasmus
- Ah, ok.
-Grazzie.

Ni un "oh! da dove?" o un "parliami dopo la lezzione". Res. En fi. No tan collonut.
Hem pogut marxar dues hores abans, això sí, cosa que m'ha permès veure la imprescindibilitat d'aconseguir una bicicleta (tinc 30 minuts a peu entre l'estació i la facultat) per arribar a agafar el tren de les 6.20. Ho miraré.

Ara torno a ser al bar amb internet i en breus aniré a veure el Madrid-Espanyol en un dels pocs partits en que no vull que cap dels dos guanyi, tot i que jugant a Madrid i sent l'Espanyol, n'auguro 4...

La propera entrada suposo que serà dedicada al pis, ara que ja som 4 (i encara en falten 2!).

Fins aviat.